Per Joan Pons Torres

Fa cosa d’un mes, sa premsa publicava sa notícia que José Ramón Bauzá, expresident des Govern, havia afirmat a Twitter lo següent: “NO, NO y NO. Catalán, valenciano y mallorquín NO son la misma lengua, ni por supuesto pertenecen a un entramado administrativo, regional o imperialista común bajo el paraguas de los Països Catalans. Basta ya.”. És una realitat s’existència de molts de ciutadans que, per mor de s’entelèquia d’uns països catalans que propugnen es mateixos que s’umplen sa boca amb sa unitat de sa llengua, són contraris a reconèixer que balear, català i valencià siguin es mateix idioma, independentment de criteris lingüístics o històrics.

As cap d’uns dies, Ivan Solivellas, delegat de s’entitat catalana la Plataforma per la Llengua, li amollava una clotellada a Bauzá defensant que català, valencià i balear són sa mateixa llengua amb dos arguments. Deia que així ho varen defensar intel·lectuals de sa RAE com Camilo José Cela o Dámaso Alonso que firmaren un document on denunciaven, en paraules de Solivellas, que “tot intent de desmembrar el País Valencià (sic) de la comunitat idiomàtica i cultural catalana era una aberració”. I es segon, que “un australià o un argentí que llegeixin la definició de valencià, català o mallorquí ho entendrà ràpidament, perquè és el mateix que ocorre amb la seva llengua, l’anglès o el castella, respectivament. Les denominacions no fan la cosa. Per què no ho entén? O millor dit, per què no ho vol entendre?”. I posava com a exemple sa paraula tomàtiga, que a Eivissa deim tomata, com a exemple de diversitat lingüística que, suposadament, diuen defensar des d’aquesta plataforma.

¿Per què no té sentit comparar s’eivissenc amb s’australià o s’argentí? Històricament, perquè es balear és una varietat de sa llengua d’oc que varen dur a ses Balears en es segle XIII es nous pobladors de sa Corona d’Aragó, catalans i occitans, sobretot. Una llengua que tenia es mateix origen que sa que encara parlaven es mossàrabs balears i es descendents d’aquests. Així ho defensava Mossèn Alcover: “L’estudi acorat que hem fet del Repartiment de Mallorca y del Repartiment de València, obra un y altre del rey En Jaume I, ens ha convençuts de que a Mallorca y a València hi habitaven, abans de la reconquista, muzarábichs o descendents de muzaràbichs fets mahometans y que parlaven una llengua formada del llatí an el mateix temps y de la mateixa estructura poch sà poch llà, com la que a-les-hores se formà a Catalunya, y que el parlar d’aqueixes tres regions se fusionà quant anaren a Mallorca y a bona part del Reyalme de València pobladors de Catalunya y s’hi establiren, conservantse en aquelles dues primeres regions certes formes llingüístiques, no gayre, que tenen tota la trassa d’anteriors an aquella fusió”. En poques paraules, sa llengua espanyola mai s’havia parlat a Amèrica abans de 1492. La van dur es conquistadors de s’Imperi Espanyol, amb sa gramàtica d’en Nebrija davall es braç. En canvi, s’eivissenc, es menorquí i es mallorquí ja existien a ses Balears l’any 1229 quan Jaume I i es nous pobladors de sa Corona d’Aragó varen dur aquí sa llengua d’oc perquè eren es mateix idioma: un dialecte des llatí.

S’exemple de sa tomata mos ve molt bé per demostrar es cinisme des qui fan veure que defensen sa unitat de sa llengua però en es fons només persegueixen sa seua uniformització. Es catalanistes treuen foc pes queixals perquè ses webs des ministeris des Govern d’Espanya donen dues opcions d’idioma: català i valencià. ¿Quin és es problema? Ses dues denominacions estan reconegudes per sa Real Acadèmia Espanyola, s’Institut d’Estudis Catalans o s’Acadèmia Valenciana de la Llengua. De fet, s’Estatut de Catalunya xerra de sa llengua catalana, però s’Estatut de sa Comunitat Valenciana diu que sa seua llengua pròpia és s’idioma valencià. ¿Tant els hi cou no veure sa paraula català per tot, que no poden encobeir que es valencians li diguin valencià i que es eivissencs li diguin eivissenc?

Es traductor online de sa Generalitat de Catalunya diferencia entre “occità referencial” i “occità d’Aran”. Ui, quins secessionistes lingüístics aquests de la Generalitat!, o no? Mira per on, aquí ningú ha gemegat ni ha considerat que sigui una despesa pública innecessària diferenciar entre occità i aranès, però diuen que sí que ho és fer-ho entre català i valencià. Açò és fer parts i quarts.

Si sa Plataforma per la Llengua defensàs sa diversitat lingüística, ¿per què no fa costat a Sa Fundació amb sa lluita per sa preservació de s’eivissenc, es menorquí i es mallorquí a ses nostres illes? Per cert, en occità, sa nostra llengua mare, també diuen tomata. Per tant, ja poden anar baratant es nom de sa campanya. No som 10 millons que parlam català; som 12 millons que parlam occità. Perquè tot intent de desmembrar Balears, Catalunya i València de sa comunitat idiomàtica i cultural occitana serà sempre una aberració. Encara que es credo polític des qui els hi umplen ses butxaques a poalades de sous públics no els hi permeti reconèixer-ho.

Aquest article es va publicar originalment an es Periódico de Ibiza